Suport de catalitzador

El portador de catalitzador és una part especial del catalitzador sòlid, dispersant, aglutinant, portador negatiu del component actiu del catalitzador i, de vegades, ACTUA com a cocatalitzador o cocatalitzador. El portador de catalitzador, també conegut com a suport, és un dels components del catalitzador suportat. Generalment, és un material porós amb una determinada superfície específica, i el component actiu del catalitzador sovint hi està unit. El portador s'utilitza principalment per suportar el component actiu, de manera que el catalitzador té característiques físiques específiques, mentre que el portador en si generalment no té activitat catalítica.

Requisits de suport de catalitzador

1, pot diluir la densitat dels components actius, especialment els metalls preciosos

2, es pot preparar en una forma determinada

3. Es pot evitar fins a cert punt la sinterització entre components actius

4, pot resistir el verí

5. Pot tenir un efecte mutu amb el component actiu i el catalitzador principal.

L'efecte del portador catalitzador

1, reduir el cost del catalitzador

2, millorar la resistència mecànica del catalitzador

3. Millorar l'estabilitat tèrmica del catalitzador

4, afegir activitat i selectivitat catalitzadora

5. Allargar la vida útil del catalitzador

S'introdueixen diversos portadors primaris

1. Alúmina activada: el portador més utilitzat per a catalitzadors industrials. Preu baix, alta resistència a la calor, bona compatibilitat dels components actius.

2. Gel de sílice: la composició química és SiO2. Generalment està fet d'àcid silicat de sodi (Na2Si3). L'àcid silicat es forma després de l'efecte del silicat de sodi i l'àcid. La polimerització de l'àcid silícic, la condensació, l'estructura del polímer és incerta.

El SiO2 és un portador àmpliament utilitzat, però la seva aplicació industrial és menor que la de l'Al2O3, a causa de les dificultats de preparació, la feble afinitat amb els components actius, la fàcil sinterització amb vapor d'aigua i altres defectes.

3. Diatomita: SiO2 natural. Conté alguns òxids metàl·lics i compostos orgànics, i la seva estructura de porus i superfície específica canvien amb l'origen. S'ha d'utilitzar un tractament àcid abans d'usar-lo. Un és millorar el contingut de SiO2 i augmentar la superfície específica, el volum de porus específic i el radi del porus primari. El segon és millorar l'estabilitat tèrmica, després del tractament àcid, es pot augmentar encara més la superfície específica. La diatomita s'utilitza principalment per preparar catalitzadors de llit fix.

4, carbó activat: l'ingredient principal és C, que conté alguns H, O, N, S i cendres, etc. El carbó activat té una estructura irregular de molí de pedra, hi ha grups carbonil, quinona, hidroxil i carboxil a la superfície. El carbó activat es caracteritza per porus desenvolupats i una gran superfície, estabilitat tèrmica i alta.

5. TiO2: té tres formes cristal·lines: anatasa, titani en làmines i rútil. El mineral de titani en làmines és difícil de sintetitzar a causa de la inestabilitat; l'anatasa es forma a una temperatura més baixa amb una densitat relativa de 3,84 i una superfície específica més gran. Escalfada a 600~1000°C, l'anatasa es converteix en rútil, que té una densitat relativa de 4,22 i una superfície específica petita.

6. Carbur de silici: el punt de fusió de la ceràmica de carbur és superior a 2000 °C, amb una alta conductivitat tèrmica, alta duresa, forta resistència a la calor i resistència a l'impacte, però simplement s'oxida en una atmosfera d'oxigen. Per tant, el SiC s'utilitza sovint com a portador de catalitzador en ambients d'alta temperatura.

7. Tamís molecular: és un silicat cristal·lí o silicoaluminat, un sistema de porus i cavitats compost per un tetraedre silico-oxigen o un tetraedre alumino-alumini connectats per enllaços de pont d'oxigen. Té una alta estabilitat tèrmica, estabilitat tèrmica de l'aigua i resistència a l'àcid i als àlcalis.