L'alúmina activada i el tamís molecular tenen un aspecte similar (tots dos tenen una forma de perla esfèrica petita), realitzen el mateix procés (adsorbeixen material a nivell molecular) i tots dos tenen propietats regeneratives (es pot reutilitzar el material un cop el dessecant ha arribat a la seva capacitat), però són dos productes completament diferents. Així doncs, la pregunta és, amb tantes similituds, en què es diferencien?
El material de què estan fets és un bon punt de partida. L'alúmina activada està feta d'òxid d'alumini, que és altament porós, mentre que el sedàs molecular està fet d'aluminosilicats metàl·lics cristal·lins. Això significa que els porus del sedàs molecular es poden modelar en mides específiques, més comunes com 3A, 4A, 5A i 13X, mentre que els porus de l'alúmina activada no tenen mides mesurades específicament. Això significa que el sedàs molecular es pot utilitzar per separar certes molècules de mides específiques entre si, per exemple, eliminant amoníac dels corrents de gas natural.
Des del punt de vista de l'aplicació, les diferències són les següents. L'alúmina activada té una capacitat d'adsorció d'aigua molt forta, pot adsorbir molta més aigua que el sedàs molecular, cosa que la converteix en un material molt útil en compressors d'aire o per a certes aplicacions de processament de gas natural. La durabilitat del material li permet suportar molta pressió juntament amb alts nivells d'humitat.
L'alúmina activada no pot adsorbir la gran varietat de materials ni separar certes molècules entre si com ho fan els tamisos moleculars, cosa que la fa ineficaç en un procés com la deshidratació de l'etanol. Això és degut a que l'alúmina activada podria adsorbir tant molècules d'etanol com d'aigua i, per tant, no es produiria cap separació.
El tamís molecular potser no pot adsorbir tanta aigua, però si necessiteu reduir l'aigua a una quantitat molt baixa, fins a 0,1 ppm, el tamís molecular seria el vostre absorbent preferit, ja que això és una cosa que altres adsorbents, a més del tamís molecular, han estat incapaços de fer.
El sedàs molecular també es pot utilitzar per separar molècules específiques entre si, a causa de la personalització de les seves mides de porus. Per exemple, es pot separar l'aigua de l'etanol i el diòxid de carboni, l'amoníac i els hidrocarburs més grans dels corrents de gas natural, cosa que l'alúmina activada no pot fer, o no farà amb la mateixa eficiència.
Data de publicació: 05-08-2019